diumenge, 24 de novembre del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

 Pujàvem amb molta cura fins al nivell de l’església parroquial de Tudela de Segre, advocada a Sant Pere, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés, la casa que fa costat a l’escala cau literalment a trossos.


La descripció tècnica ens explica que és una església d'una nau, de planta rectangular, amb possible cripta a la capçalera que es troba adaptada al desnivell del carrer del portal nou annex.


La façana ha estat transformada amb un historicisme neogòtic, afegit a sobre de l'antiga porta renaixentista. De la part antiga es conserva el lateral de migjorn amb l'arc del portal del segle XIV-XVI, amb mur de carreus ben escairats en filades. Les cobertes també han estat modificades amb ràfecs de maó i teula neoclàssics.

Pagava delmes i primícies a Sant Pere d'Ager, fins al 1806.

Quan al topònim Tudela explicava el seu origen a l’entrada : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofol-de-kanta-banda-le.html

Ens agradarà saber alguna cosa més d’aquest ‘suposició’ de l’existència d’una possible cripta, i fins els motius – més enllà de les raons econòmiques, provocades per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, d’aquí i del REINO DE ESPAÑA que ens han retornat als anys posteriors al conflicte bèl•lic 1936-39 – pels que no s’ha desvetllat aquest aquesta ‘hipòtesis’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 



Si existeixen ens agradarà rebre a l'email castellardiari@gmail.com els Goigs que es cantaven en aquesta església. 

Documentar amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic. 

Que Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria d'un món que va a la deriva 

dissabte, 23 de novembre del 2024

TENIU IMATGES DEL INTERIOR I ELS GOIGS – EN EL SEU CAS – DE LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE CASAGEMES?. MOIÀ. EL MOIANÈS

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1992, el Mas Casagemes i la seva capella, advocada aleshores a la Marededéu de Fàtima, al terme de Moià, ara comarca del Moianès.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16757

L’any 2008, quan la retratava el Salvador Padrisa, estava advocada encara a la Marededéu de Fàtima.

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=1

L’any 2021, la retratava Vicenç Rovira, ja amb l’advocació de la Marededéu del Roser

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=4

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-casagemes

Capella adossada a pocs metres de la masia de Casagemes de planta basilical i absis rodó. Amb teula a dues vessants reformada amb ràfec de tres línies mixtes (rajola, teula, rajola). La porta està orientada al sud i el bossell el formen diferents blocs de pedra de gres. A sobre hi ha un arc de descàrrega. A mig metre de la llinda hi ha un petit ull de bou. La zona de la porta d'accés esta totalment reformada.

No s'observen ni inscripcions ni dates incises.




Si existeixen ens agradarà rebre els Goigs que es cantaven en aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu, mitjancera davant el Pare Celestial, elevi a l'Altíssim la pregaria d'un món que va a la deriva. 

 

divendres, 22 de novembre del 2024

CAPELLA DE PUIGDORCA , ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME. BALSARENY. EL BAGES

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1993, Capella de Puigdorca, advocada a l’Apòstol Sant Jaume, a Balsareny , a la comarca del Bages.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/90435

https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/ordi-sarri/

https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39162/39024

https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=print&sid=113

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-puigdorca

Capella de petites dimensions emplaçada a l’interior del recinte de la masia de Puigdorca i adossada al mas tan sols per un angle. Tot i tenir un origen medieval, l’obra actual és de l’any 1624. És una construcció amb façanes als quatre vents, d’una sola nau de planta rectangular i amb una petita sagristia adossada a l’angle sudest. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada, ornamentada amb motllures, i una petita finestra rectangular al damunt. La capella és coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, de dos ulls i obrat amb maó. És fruit de la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. Els paraments conserven l’arrebossat tradicional als laterals i un arrebossat modern a la façana davantera, tot deixant a la vista les pedres cantoneres.

L’interior és cobert amb volta de canó. Actualment els paraments interiors són enguixats i pintats als murs laterals amb una decoració que imita un carreuat clàssic. L’altar conté tres imatges modernes de sant Jaume, sant Esteve i la Moreneta. 



 https://calaix.gencat.cat/handle/10687/88184

Als peus de la nau s’aixeca un petit cor amb barana de fusta. 




Al paviment hi trobem lloses de dues laudes sepulcrals, amb data de 1807.

Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda, ens agradarà tenir noticies biogràfiques         a l’email castellardiari@gmail.com

A la dècada de 1950 es va restaurar la capella, ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16291

Ens agradarà rebre, si existeixen ,  un exemplar dels  Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  

https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-de-puigdorca

La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , pedòfilsmasclistes ,   .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Bages , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El  Bages   ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

dijous, 21 de novembre del 2024

ESGLÉSIA DE CLARAVALLS, ADVOCADA A SANT SALVADOR . TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

 Retratava  al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) davant la façana de l’església de Claravalls, terme de Tàrrega, advocada a   Sant Salvador



 La descripció de patrimoni Gencat ens diu, edifici senzill d'una sola nau amb tres capelles laterals a banda i banda cobertes amb un arc de mig punt suportats per pilars.

Damunt d'aquests s'eleva una tribuna. L'absis és poligonal. El presbiteri igual que tota l'església és cobert per una volta de canó recoberta de nervis que s'entrellacen entre sí adoptant una forma romboïdal. A cada banda dels peus de l'església hi ha dos grans òculs que donen llum a l'església. A sobre del cor s'eleva una tribuna de grans dimensions.

Exteriorment cal destacar la porta d'accés que és d'estil renaixentista, allindada i flanquejada per dos columnes estriades sostingudes per un alt basament i capitell dòric. Aquestes sostenen un fris amb una inscripció gravada: "trans figuratio Domini" i un frontó triangular. El campanar consta de tres cossos, clarament diferenciats, amb una estructura quadrangular. Aquest és cobert per una balustrada on en els extrems s'hi adossen quatre grans boles exemptes.





Pintura de la Carme BENET PELEGRÍ (Les Borges Blanques, 1944).

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Hi va haver escola abans de la dictadura franquista a Claravalls, no trobava però, cap persona que me’n sàpigues donar raó. Sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, la pedofília, el masclisme , el lawfare , .., malgrat son TOTS pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, la ciutadania ho considera repugnant ; no conèixer però, Tàrrega, l'Urgell, .. , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   de la " normalització "  de la pedofília, del masclisme,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

dimecres, 20 de novembre del 2024

CAL MAL·LÉ / CAL MAGÍ. BALSARENY. EL BAGES

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1993, Cal Magí , o Cal Mal·lè, a Balsareny, a la comarca del Bages


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87546

https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/ordi-sarri/

https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39162/39024

https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=print&sid=113

Llegia que casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte.

https://modernismobarcelona.com/ca/autor/biendicho-i-lacorte-pere-2/

https://buscar.combatientes.es/resultados/Pedro/BIENDICHO/LACORTE

Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936.

Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes  franquistes a Balsareny.

Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).

Ens agradarà rebre dades biogràfiques del Pere Biendicho Lacorte a l'email castellardiari@gmail.com 

 La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , pedòfilsmasclistes ,   .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

Després de la  victòria dels sediciosos feixistes , la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí

Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Bages , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Bages  ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

dimarts, 19 de novembre del 2024

MASIA VILATERÇANA. CALDERS. EL MOIANÈS.

 La Roser Serra i Coma - de la a que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com . retratava l’any 1982 , Vilaterçana,  al terme de Calders, a la comarca del Moianès.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16308

Llegia, masia situada a un pla. El casal és d'una forma més o menys rectangular.

 L'edificació actual data de 1930-1960,  conservant però,  les parets mestres d'una anterior masia.

Els baixos estan adequats per l'habitatge (masoveria).

 L'entrada a les estances dels propietaris és per mitja d'una gran escala exterior, de pedra. El segon pis és buit, però capacitat per l'habitatge.

La construcció de la casa manté uns aires senyorials, que ja els tenia la primitiva casa (torrella defensiva a la façana SE i SW; escut amb el cap de tres àligues sobre la porta d'entrada...), i la mateixa construcció. Obertures força regulars. Construcció en pedra ben escairada; A dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana.

El casal es va cremar a finals del s. XIX, i va ser abandonat. Al 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior de l'anterior casa, excepte per la façana de ponent que es va aixecar de nou. Una altra modificació que va sofrir va ser l'aixecament d'un segon pis. Al 1960 es fa l'estructura interna, i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta: graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, circular, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Pel peu de la casa hi passava el camí ral cap a Monistrol.

Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 metres . Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula.

Ens agradarà tenir noticia dels promotors i de l’autor/s de la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com

La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , pedòfils, masclistes ,   .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Moianès , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Moianès ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

dilluns, 18 de novembre del 2024

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL QUERFORADAT. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El Querforadat, és un  Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .

És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí.

És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall.

 L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja.

El Jordi Vila Juncá, retratava l’edifici que havia aixoplugat l’escola, dissortadament no es consideren “ edificis històrics”, i costa moltíssim recuperar-ne la memòria, sortosament però, el Jordi Vila Juncá, i algunes persones més- poques – continuem esforçant-nos per salvar-vos els records, i com escrivia  Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".



Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic. La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, fent-nos arribar imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

Catalunya us ho agrairà.