ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».

El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la

Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA SANTA EULÀLIA DE LES FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAUL. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys i panys que cerquem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta ocasió la recerca de l’autor de l’Església de Mora la Nova, em portava fins a  l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983), i de retruc a l’escola Santa Eulàlia.  «Els camins del Senyor són inescrutables »

Llegia que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül estaven establertes en aquest indret, que formava part de l'heretat del mas Mandri, des de 1873.

Tenien un col·legi-obrador destinat a l'ensenyament de noies.

L'ampliació del passeig de la Bonanova i l'obertura del carrer Bigai van obligar a transformar l'edifici original.

L'any 1936 va passar a mans del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), acabat de crear, i d'aquell mateix any és el projecte de Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)

L'escola va passar a dir-se Grup Escolar Aristòtil.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República  , l'edifici va tornar a mans de les monges, que hi van afegir l'ensenyament de comerç.

 L'any 1968 es va ampliar per poder efectuar la segona ensenyança.

Va tancar l'any 1981 i posteriorment s'hi va instal·lar l'actual Escola Horitzó.

Els catalans li devem molt a l’església catòlica en matèria d’educació, no és casualitat que el nom en que designava al que ajudava al prevere en els oficis religiosos fos “ escolà”, literalment el que va a escola, en la llengua castellana se’ls deia monaguillos , literalment en castellà , "pequeño monje" y se refiere a niños y jóvenes que ayudan en el altar durante las celebraciones litúrgicas

SANT JAUME DE VALLESPINOSA. PONTILS. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

  La primera notícia relativa al castell de Vallespinosa correspon a l'any 1193, propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera estava dedicada a Santa Maria. I ja era bastida l'any 1193; possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, i en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV. Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna. L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.

Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada 

El Retaule de sant Jaume de Vallespinosa és una obra pictòrica del gòtic internacional confeccionada per Joan Mates, originalment emplaçada a l'església de sant Jaume de Vallespinosa.

 Des de 1917, forma part del fons artístic del Museu Diocesà de Tarragona.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-vallespinosa-pontils

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-sant-jaume-vallespinosa-pontils.html

Els segles han tornat aquest indret possiblement ple d’esbarzers, en un jardí, li escauria més Vall Plàcida, oi ?.

Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE SENDES, DE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL,ADVOCADA A SANT VICENÇ, I DE L’ANTONIO MORAS NAVARRO. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Havia  demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

Demanava informació a l’Associació de Mestres Rosa Sensat

L’Antonio Lascorz Pérez, em deixava un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d.

Li demanava més dades, i em facilitava el telèfon de la vídua, l’Antonia Bonil López, que m’explicava que ; l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.

L’any  1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.

L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.

Des de l’any  1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.

Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.

Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat

L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.

Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006

Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....

https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro

Un boníssim exemple de la seva activitat podria ser el poble de Sendes, avui un despoblat del municipi de Montferrer i Castellbò, ubicat al nord del poble de Castellbò, i proper a un barranc que porta el seu nom.

L’església parroquial advocada a sant Vicenç apareix a la vista general del poble, fotografia feta l’any 1986

L’estat d’absoluta ruïna de Sendes el podeu observar a l publicació de pobles abandonats :

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/919

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

A l’església parroquial, advocada a Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic (segles . XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, i que  es conserva, ara  al Museu Diocesà d’Urgell. Trobava la imatge d’una de les taules.

Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars  primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la  VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.

Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

 

 

 

L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MÓRA LA NOVA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL REMEI, FOU L’ARQUITECTE FRANCESC UBACH TRULLÀS . RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

 Retratava la façana de l’església parroquial de Móra la Nova, advocada a la Marededéu del Remei.

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església de tres naus, les laterals més baixes que la central, amb absis semicircular. La nau central està coberta per un sostre pla dividit en cassetons decorats. Les naus laterals estan cobertes per voltes de canó amb llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques amb capitells d'estil corinti. L'absis presenta una volta semicircular, amb l'arc triomfal sostingut damunt pilastres quadrades amb les impostes motllurades, que enllacen amb una cornisa que recorre la conca absidal. Al seu costat hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, de molta alçada i sostingut per una volta rebaixada. La il•luminació del temple es fa mitjançant finestrals de mig punt situats a la part superior dels arcs formers que s'obren a la nau central. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual hi ha un timpà semicircular amb la imatge de la verge del Remei. Damunt seu hi ha tres finestrals allargats de mig punt amb gelosia. El parament està coronat per un frontó triangular motllurat amb una creu central. El campanar està situat al costat de tramuntana. És de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i presenta dues filades superposades per cara, formades per tres obertures d'arc de mig punt cada una.

La construcció està arrebossada i pintada. L'interior està decorat per diverses pintures murals. Adossat a llevant de l'església hi ha un edifici destinat a les dependències parroquials.

Fotografia de Jacob Casquete. 2009

Llegia que fou bastida amb la col•laboració de tot el poble entre els anys 1954 i el 1955 – sense fer esment de l’autor del projecte, del que agrairem rebre’n informació a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercataunya@gmail.com . 

Imatge cedida per Biblio Mora la  Nova

Demanarem dades d'aquest arquitecte a secr.tor@coac.cat

El valentí Pons Toujouse em deia,   Francesc Ubach Trullàs, (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)Va exercir el càrrec d'arquitecte municipal de Mora la Nova, Gandesa i García

 M'acompanyava el Josep Olivé Escarré / Sant llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) que no donava crèdit a la incúria que hi ha vers el Patrimoni en aquest dissortat reialme. 

 L'antiga església parroquial, de la que ens agradarà rebre’n almenys una imatge, fou destruïda com a conseqüència del conflicte bèl•lic que s’iniciava el 18 de juliol de 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

M’explicaven – i no m’ho creia- que Móra la Nova no tenia escola abans de la dictadura franquista, el cens de l’any 1857, ens diu que hi havia una població de 1054 persones, de les que almenys un terç 351 estaven en edat escolar.

 
Fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista i curiosament amb menys població hi havia escola a la Torre de l’Espanyol, a García, a Vinebre,..., esperem la col•laboració dels moranovencs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, és un dels millors actius per atreure al turisme, tant almenys com el patrimoni natural, l’exquisida cordialitat dels catalans, i la nostra gastronomia de reconeguda fama mundial.

Els polítics ‘professionals’ no tenen cap argument per explicar l’oblit injustificable en que es troba, més de quaranta anys desprès de la mort del sàtrapa - la gran excusa que ho justificava tot – el patrimoni històric i/o artístic. Entenem que aquesta incúria constitueix un crim contra Catalunya

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL I CEMENTIRI DE SANTA COLOMA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-coloma-de-cabanelles

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17921

Constatava que novament son accessibles les imatges a Patrimoni Gencat. 

Fotografies de Jacob Casquete Rodríguez

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanelles, al bell mig del terme, al costat del cementiri municipal.

la Reial Cèdula de Carles III de 3 d’abril de 1787 ordenava situar els cementiris a l’exterior de les poblacions, això va generar unes plusvàlues exponencials a les grans ciutats on es s’alliberaven grans parcel·les per aixecar-hi noves edificacions.  Europa encara riu per la ximpleria dels “ efluvis”  com excusa per la que podem considerar la primera gran operació immobiliària de caire especulatiu.  

Església d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada mentre que l'absis té la coberta ametllada i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal també apuntat. Les dues voltes arrenquen d'una cornisa motllurada força senzilla que recorre els murs laterals de la nau i la conca absidal, tot i que està disposada a diferent alçada. El temple presenta dues capelles laterals obertes als murs de migdia i tramuntana i cobertes amb voltes d'aresta. Responen a la reforma duta a terme al segle XVIII (en un carreu situat a la cantonada de ponent de la capella de migdia, a l'exterior de l'edifici, hi ha gravada la data 1768). A la banda nord de l'absis es troba la sagristia, posterior a la reforma anteriorment mencionada. La façana lateral, orientada a migdia, presenta el portal d'accés a l'interior situat l'extrem de ponent del parament. Està format per quatre arquivoltes d'arc de mig punt sense decoració i un guardapols motllurat, amb la llinda i el timpà llisos. Destaca el treball en ferro de la porta de fusta. En aquest mateix mur hi ha dues finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada força estretes i allargades, que es repeteixen a l'absis. A la part superior del parament destaquen dues petites finestres d'arc rebaixat que ventilen les golfes, construïdes també durant la reforma del segle XVIII. A la façana de ponent és probable que una cinquena finestra fos transformada en ull de bou. Les obertures de la sagristia són circulars i estan bastides amb maons. A l'extrem sud-oest del temple, damunt del portal d'accés, hi ha un campanar de torre no marcat en planta, amb quatre finestrals de mig punt adovellats, tot i que dos d'ells es troben tapiats, coronat per una balustrada.

El temple presenta l'absis bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades perfectament regulars, mentre que la resta està construït en pedra desbastada de diverses mides, disposada també en filades regulars, amb restes dels revestiments arrebossats.

El sostre demogràfic de Cabanelles s’assolia l’any 1857 amb 1166 ànimes, es tancava l’exercici de 2024 amb 281 habitants de dret en els 55,6 km del terme municipal. Fins al final del règim senyorial al primer terç del Segle XIX, tots els pobles d'aquest municipi formaven part de la Vegueria estreta de Besalú, excepte Espinavessa i el veïnat de La Palma, que formaven part de la Baronia de Navata.

L'any 1846, fruit de la política de reducció de municipis, obligada per justificar la manca de recursos públics, el REINO DE ESPAÑA és una potència  en matèria de corrupció endèmica i sistèmica ,  Cabanelles va incorporar L'Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires.

 L'any següent va incorporar Espinavessa (amb La Palma), poble que havia estat unit a Crespià el 1846.

Havíem estat fent força feina per Cabanelles, està clar però que ni de lluny l’havíem acabat , oi?:

SANT MARTÍ DE QUEIXÀS DINS DEL TERME ‘DESCONEGUT’ DE CABANELLES. L’EMPORDÀ&LAGARROTXA SOBIRANS. GIRONA.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/sant-marti-de-queixas-dins-del-terme.html

ESGLÉSIA SANT ROMÀ DE CASAMOR. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/esglesia-sant-roma-de-casamor.html

LA MISTERIOSA ALZINA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ I LA GARROTXA SOBIRANS. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/la-misteriosa-alzina-de-cabanelles.html

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ESTELA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-santa-maria-de-lestela.html

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ESPINAVESSA. CABANELLES.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/07/in-memoriam-escola-despinavessa.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SESSERRES.CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-de-sant-marti.html

SANT LLORENÇ D’ESPINAVESSA. CABANELLES. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/sant-llorenc-despinavessa-cabanelles.html

IN MEMORIAM. SANTUARI DE SANT ROC. VILADEMIRES. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/10/in-memoriam-santuari-de-sant-roc.html

LA CAPELLA DE SANT BENET DE LA MASIA CASTENYS. SANT MARTÍ SESSERRES. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/la-capella-de-sant-benet-de-la-masia.html

 Que santa Coloma    elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE CAN TOMÀS DE LES CASES DE RIALB, ADVOCADA A SANT VICENÇ . LA NOGUERA

  

El sostre demogràfic de la Baronia de Rialb, s’assolia al cens de 1857 amb 1665 habitants,  a Catalunya en aquella  data consten 1.652.291,  de les quals 235 060 vivien a Barcelona.

A darreries de l’any 2024 consten a Barcelona  1.702.547 habitants de dret, la població de Catalunya a 1 de gener de 2025 és de 8.113.490 habitants, i a la Baronia de Rialb , tancaven l’any 2024 amb 231 ànimes, en un terme de 145,1 km² , pràcticament igual que tota la comarca del Barcelonès, 145,8 km² , que compren les ciutats de Badalona, Barcelona,  l’Hospitalet de Llobregat, San Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet

El Patrimoni històric de la Baronia de Rialb, supera amb escreix el de la Comarca del Barcelonès, i el seu abandó és una mostra més de l’abandó secular de la Catalunya interior.

https://www.baroniarialb.cat/portfolio-items/sant-vicenc-de-les-cases-de-rialb/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-les-cases-de-rialb-o-de-can-tomas-la-baronia-de-rialb

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges: El perjudici, hi ha milers de pàgines amb enllaços a Patrimoni Gencat, és d'una magnitud semblant a l'espoli de Sixena.  Un èxit més dels enemics de Catalunya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22090

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22091

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat. Esperem que el Parlament esbrini  que està passant consultes@parlament.cat  ,  i que la premsa ho controli cultura@ara.cat , redaccion@lavanguardia.es , redaccion@elnacional.cat​​, opinio@ara.cat

Llegia de  Sant Vicenç de les Cases de Rialb, o de Can tomàs; La capella de Sant Vicenç de les Cases de Rialb se situa dalt d'un turonet, al marge esquerre del Rialb, proper a cal Tomàs, rodejada d'alguns edificis, abandonats i ruïnosos, que conformaven el nucli de les Cases de Rialb.

Es tracta d'un temple d'una nau de planta rectangular, molt curta, de 6 metres d'amplada per 5 de llargada, coberta amb embigat i amb un absis semicircular a llevant, separat per un mur en el qual s'obre un arc escanyat. L'edifici consta de dues parts clarament per la seva factura i materials utilitzats. La part conservada d'origen altmedieval és, essencialment, l'absis i el mur septentrional, on s'obre un nínxol vertical, d'arc de mig punt. Al centre de l'absis s'hi conserva una finestra de doble esqueixada, parcialment paredada. L'aparell de les parts originals és de carreuons escairats disposats en filades irregulars, amb juntes encintades, que mostren unes formes constructives dins la tradició del segle XI.

Aquest edifici va ser remodelat en profunditat entorn de 1638 (data que figura a la clau de l'arc de la porta), moment en què se li va donar la forma actual. La porta, resolta amb un arc de grans dovelles, és a la façana de ponent. Aquesta, com bona part de l'església, està en molt mal estat i s'aguanta perquè ha estat falcada amb fustes. La porta ha estat empetitida mitjançant la construcció d'un mur en el seu interior que forma un arc semicircular. El parament d'aquesta fase constructiva, clarament diferenciable de l'altmedieval, és de blocs irregulars units per abundant morter: En el mur meridional s'obre una espitllera.

L'església presenta diferències també a nivell de teulada: l'absis presenta una coberta de lloses de pedra; per contra, la nau sobre l'embigat, conserva parcialment una teulada a doble vessant coberta amb teula àrab. Un campanar d'espadanya d'un únic ull fet amb tres blocs de pedra corona la construcció.

A l'interior de l'absis, ajagut, es conserva l'altar medieval, format per una ara i un suport fet de pedra tosca.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges antigues i actuals del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com,  castellardiari@proton.me

Seguirem publicant edificis religiosos de la Baronia de Rialb: 

MAREDEDÉU DEL CASTELL DE  SALINOVES.  LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2025/10/marededeu-del-castell-de-salinoves-la.html

ESGLÉSIA DEL MAS PALOU DE LA BARONIA DE RIALB, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/03/esglesia-del-mas-palou-de-la-baronia-de.html?m=0

ERMITA DE SANT MARC. PALLEROLS. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/ermita-de-sant-marc-pallerols-la.html

ESGLÉSIA DE RAMONEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/10/esglesia-de-ramoneda-advocada-la.html

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DEL MAS BARAT. EL PUIG DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/12/esglesia-de-sant-salvador-del-mas-barat.html

HERETAT DE GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/heretat-de-guardia-baronia-de-rialb-la.html

LA METAMORFOSI DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. LA BARONIA DE RIALBS. LA NOGUERA. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/la-metamorfosi-de-santa-eulalia-de.html

SANT SADURNÍ DE BELLFORT. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/sant-sadurni-de-bellfort-la-baronia-de.html

CAPELLA DE L’APÒSTOL SANT PERE. MAS DEL SOLER. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/capella-de-lapostol-sant-pere-mas-del.html

CAPELLA DE CAN TOMÀS DE LES CASES DE RIALB, ADVOCADA A SANT VICENÇ .   LA NOGUERA 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/capella-de-can-tomas-de-les-cases-de.html

SANT PONÇ DE MARTIMÀ. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/04/sant-ponc-de-martima-la-baronia-de.html

Fèiem també recerca dels edificis que havien aixoplugat les escoles,  a la Baronia de Rialb, hi ha molt a veure i viure.

Que sant Vicenç  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern