dimarts, 15 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. PARCERISSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT PERE. EL NAVÈS QUE EL TEMPS I LA INCÚRIA S’ENDUGUÉ. EL SOLSONÈS

 

No trobava com accedir al Catàleg de Masies de Navès.  Cercava dades de la masia Parcerissa, etimològicament  sembla derivat de parcer   el qui té en arrendament una terra amb condició de repartir-se'n els fruits amb un altre -  amb el sufix -issa (<llatí -īcĕa).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parcerissa

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/parcerissa

Cercava informació de la capella, avui quasi desapareguda, advocada a Sant Pere. Ens  agradarà tenir noticia de l’advocació concreta i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs a l’emauil castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 




Imatges de la pàgina: https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/

En demanaré informació a : arxiu@bisbatsolsona.cat , arxiugavin@maristes.com , ajuntament@naves.cat

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

dilluns, 14 de juliol del 2025

ERMITA DE SANT PELEGRÍ. ARTIES. SALARDÚ. NAUT ARAN

 

Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.

A migdia de la vila hi ha la capella de Sant Pelegrin del segle XII  edifici de pedra amb campanaret d’espadanya i absis semicircular dins la tradició del romànic.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4626

Capella d'una sola nau amb absis orientat i de forma el·líptica. Presenta forma d'accés al mur de migdia i es presenta en arc de mig punt amb una pedra ubicada a la clau de volta que indica l'any 1777. Seguint en el mur de migdia, observem tres contraforts i tres finestres. A la cara Nord hi ha afegida una sagristia i també presenta un contrafort. El mur de ponent és coronat per una espadanya i consta de dues finestres.



https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-pelegri-arties-lalt-aran.html

https://www.endrets.cat/textos/goigs-de-sant-pelegri-arties/2412

Que Sant Pelegrí elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

El perill de genocidi  pel poble català augmenta a cada moment que passa.

 

diumenge, 13 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES BORGES DEL CAMP, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA 


He tingut ocasió de visitar en varies ocasions i situacions l’església parroquial de les Borges del Camp, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria per la influència herètica de l’església del REINO DE ESPAÑA que nega allò que s’acordava al Concili d’Efes.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/la-mare-de-du-plorava.html

Acomiadàvem aquí  a  l'Amado Crusat Mora, estimat cosí-germà. 

Edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Entre ambdues, a cada banda, un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura: representen Sant Antoni Abat i Sant Josep.



Sobre l'entaulament que sostenen les columnes- definit pels entrants i sortints que aquestes marquen des de la part baixa- s'obre un nínxol semicircular emmarcat per dues columnetes, a l'interior del qual hi ha una figura de Maria Assumpta. L'exterior és resseguit per decoracions de tipus vegetals. Aquest templet presenta als laterals dues volutes que es recolzen sobre l'entaulament inferior.

El coronament de l'església en façana és lobulat, presentant al lateral dret un campanar octogonal amb llanternó.

L'interior es distribueix en tres naus i creuer. Aquest està cobert amb una cúpula central, en la qual s'obren quatre finestres. És sustentada per quatre grans pilars exempts coronats amb capitells de tipus corinti, daurats.

Per la banda interior corona la cúpula una clau de volta representant un sol daurat, envoltat de "puttis" A les petxines hi ha la representació dels quatre evangelistes.

La nau principal està coberta amb volta de canó amb llunetes. Les laterals estan cobertes per volta d'aresta amb els nervis resseguits en color daurat. Les capelles són poc fondes. El cor és de planta retallada.

L'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015) dissenyà en el seu taller de Reus les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la Mare de Déu Assumpta i dos àngels.

https://www.lesborgesdelcamp.cat/la-vila/llocs-interes/esglesia

https://parroquialassumpcio.wixsite.com/parroquialassumpcio/festa-de-l-assumpcio-de-la-mare-de-

Felip V - maleït davant  Déu - establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dissabte, 12 de juliol del 2025

SANT FELIU DE TIRVIA. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia de l’església parroquial de Tirvia, advocada a Sant Feliu,  edifici  de planta rectangular orientada a l'oest i portal de mig punt amb arcuacions en degradació, per damunt del qual i sota el pinyó s'hi obre un òcul. A la dreta, entrant per la porta, s'aixeca el campanar, dividit externament, amb frisos d'arcuacions cegues, per quatre pisos en els quals s'hi obren espitlleres estretes i finestres de mig punt geminades amb columneta central suportades per un capitell trapezoïdal sobre la qual hi descansen els arcs. Un xapitell remata el campanar.

Construïda amb totxana i ciment recoberts i amb arrebossat, excepte els angles, les arcuacions i la porta, que són de pedra vista.




Fotografies de Jordi Contijoch Boada 

En el treball de camp de l'any 2020 es constata que l'edifici té un arrebossat amb un estuc de morter de calç que s'està el qual s'està esclovellant. L'església ha estat restaurada tan a l'interior com a l'exterior; s'hi han usat materials impropis de maó ceràmic per realitzar reparacions puntuals en la façana principal. També s'hi han instal·lat canaleres de zinc per l'evacuació d'aigües de la coberta. A l'interior trobem un paviment de parquet, a més de l'enguixat i pintat dels paraments.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21032

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 144 habitants de  dret.

El Pallars sobirà no pot  - ni vol – obligar els 72 persones innocents que  van ser arrestades i assassinades a sang freda sense judici previ, per ordres de Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) el “ carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que Sant Feliu elevi a l'Altíssim la pregària del pobla català per assolir la seva llibertat nacional. 

https://www.guimera.blog/tribuna/el-somni-duna-nit-destiu-la-iii-republica/

divendres, 11 de juliol del 2025

CAPELLA DE SANT JORDI A L’ANTIC CASTELL DE TORCAFELLÓ. MAÇANET DE LA SELVA.

 

https://www.xn--maanetdelaselva-fmb.cat/serveis-a-les-persones/turisme/que-visitar/serveis-a-les-personesturismeque-visitar

..,  l'any 1450 es va construir sobre les restes del castell de Torcafelló  la capella de Sant Jordi, un senzill edifici d'estil gòtic i de planta rectangular.

La conversió de l'indret en estació militar de telegrafia òptica a mitjan de segle XIX va reaprofitar (realçant-lo i readaptant-lo) l'edifici de la capella, així com una bona part dels murs exteriors del recinte central de l'antic castell, al voltant dels quals s'excavà un fossat defensiu que encara avui es conserva. En deixar de funcionar al cap de pocs anys el sistema de telegrafia òptica, l'indret va quedar abandonat i tan sols la capella (en degradació constant) es va fer servir, fins fa escasses dècades, com a habitatge precari.



La Capella de Sant Jordi és l'únic edifici que resta sobre les restes de la torre mestra del castell de Torcafelló. L'interior està cobert amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc, encara que les parets són de pedra vista, com les exteriors. Al presbiteri hi ha una pintura de Sant Jordi a cavall i una fornícula amb una imatge d'alabastre del mateix sant feta per Maurici Herraiz.


 Pel que fa les obertures, excepte la porta d'entrada, són petites i amb vàries fileres de ferro forjat de diferents moments. La porta principal és un arc de mig punt adovellat que emmarca una doble porta de fusta i de ferro. A tocar de la porta, a la part esquerra, surt un mur d'un metre i mig d'alçada en forma semicircular que cobreix l'accés a la porta. La finestra superior té els muntants de rajol.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1105

Que sant Jordi elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dijous, 10 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE VILAMANTELLS, ADVOCADA A SANT SERNI, DITA TAMBÉ SANT SERNI DEL GRAU. GUIXERS. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR

 

L'església de Vilamantells , advocada  a Sant Grau, i coneguda també com  Sant Serni del Grau, està situada a 1045 metres d'altitud, en una plana, del camí del santuari de Lord, al terme de Guixers, a la comarca màrtir del Solsonès

L'edifici és d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular que ha estat sobrealçat fins el nivell de la teulada de la nau que es a dues vessants. Les obertures (una finestra de doble esqueixada, a l'absis, la porta principal, a ponent, i una porta tapiada, a migjorn) són cobertes amb arcs de mig punt adovellat. L'interior és cobert amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt deformats. En els espais que hi ha entre els arcs s'ha buidat el mur per fer-hi sis arcades de reforç, tres per costat, de mides diferents, amb arcs de mig punt amb dovelles de lloses.






 El frontis es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes amb arc de mig punt adovellat. primes. Un mur de pedra forma el clos del cementiri formant un tancat a ponent i migjorn.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-sadurni-sant-serni-del-grau.html

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-serni-del-grau

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/01/sant-serni-del-grau-guixers-solsones.html

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46877

Que  la Marededéu i Sant Serni  elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.



Fotografies del Jordi Contijoch Boada  imatge de la Marededéu del Grau  

dimecres, 9 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. BADALONA. BARCELONÈS

 

Llegia que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) va ser l’autor de l’ església neogòtica que s’alçà al  c/ Enric Borràs - Av. Sant Ignasi , llegia que té tres naus força amples (la central de 10 metres .) i capelles, deambulatori i cripta.






L'estructura és de maó i ferro, camuflats a l'interior però visibles a l'exterior.

Les formes goticistes simplificades de la façana són accidentals: el projecte hi preveia una major complexitat decorativa.

La capella lateral, paral·lela a l'església i a la qual s'accedeix des del campanar -rectangular, de 30 m. i coronat per una agulla de ferro- té una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1807

https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/E-12.pdf

No posaria la mà al foc – nomes en tenim dues, i ens fan molta falta – però en ocasió de publicar ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLEFIÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. BADALONA , on s’afirma desconèixer qui va ser l’autor del projecte tècnic, que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) , té força números, oi?:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/05/esglesia-parroquial-de-llefia-advocada.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-josep-badalona-barcelones.html

Que sant Josep, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.